Ring, ring!!
5:30 un noi un tant obsessionat amb la higiene, Álvaro Franco, es va despertar per aconseguir la primera dutxa. Resultado: després de 23min, ha deixat a tots els nois sense aigua calenta. És clar, el noi ha estat amb la seva aigua calenta, el seu pantene, la seva crema hidratant...
6:15, teníem missa, seguida d'una INTERESSANTÍSSIMA meditació on tots els nois estavem tremolant després de la dutxa d'aigua freda.
Avui, les noies de l'Hogar de Santa Maria han rebut el sacraments de la iniciació cristiana. Algunes noies han aprofitat per anar, ja que l'alarma no els ha sigut tan efectiva com la de l'Álvaro Franco.
L'Alicia Pujol era present a la missa de confirmacions quan una mare li ha demanat si podia acompanyar a la seva filla a un lloc concret. Resulta que aquell lloc era la fila de confirmació. S'ha adonat una mica tard la pobra. Un tant curiós, però sí, l'Alicia ha estat padrina de confirmació.
Mentrestant, el Xavi Lucena, un "auténtico aventurero" ha decidit explorar la zona d'Abancay. La cosa és que un gos d'aquests "callejeros" se li a tirat al damunt, mossegant-li la cama. I sembla que la cama estava bona, ja que no l'ha deixat fins que uns hem arribat a treure-li el gos de sobre.
Després de les tasques varies del voluntariat, hem gaudit d'un dinar, compossat per chancho (porc) i pollada, on hem rebut al bisbe, "majo el tío".
I és que Abancay és una zona de sorpreses, no saps queque passarà al cap de 5min. Han oferit al Xavi Lucena a tocar el piano i al Josep Bataller el saxo a una boda a la catedral. Sí sí, heu escoltat bé, una BODA!
L'Anne Llovere, el Tato Salvador, la Núria Franco, la Clara Umbert, el Mn Carlos, el padre Jonny i un servidor, hem anat a fer missió a un poble allunyat de la mà de Déu a la dreta, Casinchiua.
Durant el viatje d'anada, la nostra " fragoneta" ha estat bombardejada pel descens contudent d'un bolquer. Tranquils pares, ningú ha resultat ferit.
Ha estat una aventura inoblidable que ens carreguem a la motxilla de la vida. Una experiència en que hem pogut viure la nostra fe i fer-la arribar als altres tal com ens va arribar a nosaltres.
I per si fos poc, a la tornada quasi atropellem a un gos que anava a creuar, però s'ha parat a temps i no ho ha fet. Ha tingut molta sort... però la sort li ha durat poc, ja que quan hem passat ha decidit creuar i el cotxe de darrere l'ha embestit. Pobre gos, el recordarem sempre.
Dew família. Passi-ho bé.
Jaume Morer FFradera
PD: la crònica ha arribat tard per culpa (un altre cop) de l'Álvaro Franco, que la esborrat quan un servidor l'havia acabat de redactar.
PD: HiHiiii AYUWOKI
No hay comentarios:
Publicar un comentario