CRÓNICA DÍA 10: 24-07-2019

Bon dia, tarda o nit,

Avui  ha estat un dia molt variat. Un grup format per l'Anna Umbert, la Maria Morer, la Elena, l'Anton i el Xavi s'han llevat a les 4:30h per tal d'anar a missions a dos pobles perduts per la muntanya. La Elena era la única que dormia a l'orfenat i quan anava a sortir al carrer on havien quedar s'ha trobat que les portes estaven tancades amb clau, de tal manera que ha hagut de saltar la valla punxeguda.

Els altres ens hem llevat cap a les 5:40h per anar com sempre a missa de 6:15h, però aquesta vegada acompanyats de totes les nenes de l'orfelinat. D'aquesta manera hem cantat una cançó de missa en Quechua.
A la sortida de missa les nenes i les Madres han cantat el sant a la nostra Cristina, una Madre i una nena de l'orfenat.

Tornant als missioners, un cop s'han trobat amb el Padre Johny han començat el trajecte fins al primer poble, que ha durat unes dues hores, en una furgoneta de 5 places, tot i que anaven 6. Durant el trajecte han hagut de baixar de la furgoneta per empènyer-la, ja que s'havia quedat encallada.
Un cop al poble, la gent ha arribat tard a missa fent que comencés tard, tot i els mil anuncis de que començava ja la missa.
El sermó s'ha fet mig en Quechua, de manera que no han entès res.
Un cop acabada la missa els han convidat a menjar una sopa, i mentres l'estaven menjant els han dit que portava visceres de vaca, provocant nàusees i plors.
Després, han anat cap al segon poble, també a dues hores de distancia, pero apunt d'arribar han trobat un grup de persones celebrant un funeral, i com que no tenien mossèn, han demanat al Padre Johny que els veneïs. Quan han pogut arrancar, s'han pujat un munt de persones a la furgoneta perquè volien anar al poble. Han arribat a missa dues hores més tard del que havien planejat.
Tornant ja, han parat a un cementiri de Pichirua. Una catequista d'un poble els ha convidat a un gelat, i tornant han parat a un pont de 1850, i ja han tornat a Abancay, a les 17h.

Els que ens hem quedat a Abancay hem tingut un matí força normal.
Ja per la tarda, la Núria, la Elna, la María Gomar, la Clara, el Pepe, el Tato, el Jaume, el Luis i una servidora, hem anat a fer un "cangur" a 230 nenes de l'escola secundaria Mutter Irene Amend.
El Padre Carlos ens ha presentat a la multitud femenina amb un micròfon, i cadascú ha dit Hola. Quan ha arribat el torn del Jaume, totes les nenes han embojit com si el Jaume fos famós. De fet, durant la tarda moltes nenes li han demanat autògrafs, fotos i el seu contacte.
Al final de la tarda hem fet un joc conjunt i hem fet que la guanyadora es pogués fer una foto amb el Jaume.

No podem oblidar que hi ha hagut un altre grup format per la Marta, el Josep, el Sergi i l'Alicia que han anat de missions per la tarda. Com que encara no han tornat, demà us explicarem la seva aventura.

Això és tot per avui. Us deixo, que ara mateix està en joc un partit de volley amb les nenes grans de l'orfenat i ara ens ensenyaran valls peruans.

Us trobem a faltar. Una abraçada ben forta de part de tots.

Carme Bataller i Umbert

PD: feliç sant a totes les Cristines, especialment a la Cristina Bataller ;)