"Quien no vive para servir, no sirve para vivir" Aquestes paraules de la Mare Teresa de Calcuta ens han mogut al realitzar tot el nostre voluntariat aquí a Perú, i és que, estimades families i persones que ens llegiu, encara que aquests últims dies haguem estat fent una mica de turisme, el voluntariat i el servei als demès és constant. Al veure qualsevol dels racons que amaguen totes aquestes ciutats peruanes ens n'adonem que la seva forma de viure és molt diferent a la nostra. Aquí ningú posseeix molt, però tot el que tenen ho comparteixen. Dit això, comencem amb el relat d'avui, que com cada dia, ha estat ple d'experiències i vivències noves. Diuen que a la tercera va a la vençuda, i així ha estat per la majoria de nosaltres que aquesta darrera nit, després de dos intents, hem aconseguit poder dormir sense passar molt de fred. Ja havent esmorzat, ens disposavem a agafar un dels busos per poder arribar a misa de 9 a la catedral i alguns han decidit anar-hi a peu. Quan ja estaven els grups fets, el Juan (que passava de l'opció d'anar caminant) s'ha emocionat al veure que a la nostra parada hi havia més de 10 busos, fins i tot n'hi havia un per a cada un. La reacció de la resta del grup no ha estat tan efusiva, ja que ens hem adonat que es tractava d'una vaga i això implicava que baixéssim tots a peu. El dia d'avui es tractava teòricament d'una jornada tranquila, de "relax", i ja hem començat ben energètics. A continuació hem fet diversos grups per anar a comprar souvenirs però tot i això fins als últims instants gent com en Josep han aprofitat per regatejar. Alguns han preferit anar a un mercat on els preus eren mes baixos i d'altres com la Maria Morer han decidit buscar per tots el xiringuitos les arracades inca ideals. Quan ja hem estat tots reuints novament el mossèn s'ha regalat i ens ha invitat a un McFlurry. Sorprenentment encara ems quedava temps abans de dinar. Els més empàtics hem decidit invertir aquest temps en un bé comú, considerant les 20 hores de bus que ens esperaven i hem anat a les dutxes famoses dels peregrins (novament, per a més informació sobre aquestes, pregunteu a l'Anton). Un grup format pels que ahir van anar a la montamya de colors, han volgut veure les runes que vam visitar els dels cavalls. Aquests s'han emocionat bastant i han decidit colar-se perquè no en tenien prou amb veure les pedres de lluny. Ràpidament un guàrdia de seguretat els ha cridat l'atenció, però la Maria Argelich, una mica més espavilada s'ha camuflat entre la multitud i ha passat desapercebuda, fins que el guàrdia se n'ha adonat i s'ha posat a perseguir-la. A l'acabar de dinar, hem començat amb l'operació mudança, altra vegada a fer maletes. Els souvenirs ocupaven més del previst però hem acabat embotint-ho tot. Quan ja estàvem a punt de marxa, ben carregats amb les maletes, hem vist que els busos seguien en vaga, però sort que ens acompanya la divina providència i el talent del mossèn per negociar, que han aconseguit que un bus ens portés fins a la mateixa porta de l'estació "Cruz del Sur" on tindria inici el llarg viatge cap a Imperial. (Bé, també cal aclarir, que no hi ha res com un bon bitllet, dels grans, per fer canviar la opinió dels peruans). Arribats a l'estació i sent conscients que el sopar que ens esperava al bus no seria massa complet, hem decidit fer un McDonald's o KFC , que han anat a buscar a l'altra punta de Cusco la Maria Morer, el Luis i l'Anton. Mentrestant, la resta del grup hem decidit buscar un lloc on sopar, i seguint amb les nostres brillants idees, hem decidit entrar en un parc on estava ple de cintes que contenien dibuix d'una calavera i posava," no pasar", però aquí a Perú, les coses funcionen diferent, així que, ningú ens va dir res, fins i tot, al marxar, un guardia va parar tot el tràfic perquè poguéssim creuar la carretera. Encara esparàvem el sopar quan ens hem adonat que eren ja les 12 a Espanya, i hem decidit començar amb la celebració del cumple de la Cristina, 19 anys ja... I que millor q celebrar-ho amb un McDonald's. A l'acabar, rosari a l'estació i després hem començat les 20 hores de bus, amb la nostra estimada companyia, on ja ens donava la benvinguda el nostre estimat azafato Daniel. Estimades families, estem superbee, resem per tots i desitjem que aquesta aventura no s'acabi, ens veiem aviat, petons i abraçades a tots.
Laia Masip Gibert
PD: Ens hem assaventat que l'Elena Morer està de part, resem perquè tot vagi genial i doni a llum feliçment:)
No hay comentarios:
Publicar un comentario