"És l'hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau..."... Lletres i melodies com aquesta ressonen en els nostres cors mentre ens allunyem d'aquestes terres d'Abancay que tan bé ens han acollit. Perquè avui, després de ben bé 20 dies convertint aquesta ciutat en casa nostra, ens n'hem acomiadat.
El comiat començà ahir al capvespre, just després de sopar quan, unint la celebració de l'aniversari del "padresito" amb la nostra última nit, vam dur a terme un "pasapalabra" on el mn. Carlos havia d'endevinar, a partir de petites definicions, alguns dels noms que més han marcat els nostres dies per terres peruanes. Un cop finalitzat el concurs, vam poder cantar a totes les Madres, al padre Doroteo i al senyor bisbe d'Abancay algunes cançons d'agraïment i comiat. Sorprenentment, tant el bisbe Gilberto com algunes de les Madres coneixien cançons en català, i ens van acompanyar en cants com el "Virolai" o "Baixant de la font del gat".
El dia d'avui s'ha despertat ennuvolat, però el sol no ha tardat massa a treure el nas, de manera que després d'una missa on han acudit totes les filles de la divina providència i del nostre últim esmorzar, hem emprès el viatge cap a Cusco a bordo d'un autocar. El viatge ha durat, ben bé, 5 hores, durant les quals els nosts peregrins han aprofitat per dormir un miqueta, llegir en veu alta algun llibre perquè en poguéssin gaudir diversos peregrins, fer pulseres típiques peruanes o, d'altres, han matat les hores parlant i jugant a alguna partida del Lobo. El viatge ha quedat interromput per la possibilitat d'anar al lavabo, però l'alegria que aquesta notícia ha suposat s'ha esvaït ràpidament quan hem vist que el suposat lavabo no era més que un forat al terra. Tot i això, hem arribat sense dificultats al nost destí cap a les 15h, hora en la qual ens ha vingut a buscar la nostra nova amfitriona, que ens ha acompanyat a l'escola bressol on ens allotjarem durant aquests tres dies. Ens han rebut un bon munt de gossos abandonats que, en veure que no els donàvem res, han desistit quedant-se, per alleujament d'alguns de nosaltres, a les portes de l'escola.
Després d'un ràpid dinar consistent en dos pans per cap, hem agafat un autobús de línia que ens ha portat al centre de la ciutat, on hem pogut visitar la catedral i dues esglésies adossades a ella. Han resultat ser bastant diferents del que pensàvem, decebent a molts peregrins. A causa d'això, alguns les han definit com una acomulació d'objectes i de petites obres d'art sense molta cohesió, tot i que d'altres han afirmat que han pogut gaudir d'aquestes esglésies.
Després d'aquesta visita, la nostra alegria ha estat enrome quan hem rebut la notícia que avui soparíem un desitjat plat italià... PIZZA!!! I dit i fet! Hem buscat una pizzeria i hem gaudit d'una veritable pizza peruana que ens ha deixat ben tips! Més tard, ja amb les panxes plenes, hem tornat a agafar un autobús cap a "casa". Abans d'acabar el dia, però, ens hem quedat tots embobats amb les súper vistedvistes que des de l'escola, situada a dalt d'un turonet, es veien.
I ara sí, ens anem a dormir estant a una alçada de 3600 metres, sabent que en només una setmana agafarem el vol que ens portarà de nou cap a vosaltres, finalitzant, així, aquesta gran aventura.
Anna Umbert
No hay comentarios:
Publicar un comentario