CRÓNICA DÍA 15: 29-07-2019

Conclusions del dia:
- El concepte de puntualitat no es coneix a Peru
- La gent espera 7 anys a rebre l'eucaristia
- Les monges poden exaltar-se molt quan veuen un foguera

El dia ha començat com qualsevol altre. Pero no era com qualsevol altre: avui ha començat el casal. Despres de la missa de Santa Marta (per cert, cordials felicitacions a totes les Martes que llegeixin aquest escrit) i d'un esmorzar auster (no quedava Choco Listo, el be mes preuat per molts peregrins espanyols del Peru! Es una mena de Nesquik peruà) ens hem dividit en tres grups: els monitors del casal, els missioners i la resta de la gent.

Comencem explicant com ha anat el casal. Començava a les 8:30 del matí. A les 8:32 la quantitat de nens presents a l'orfanat ascendia a un total de: 0 infants. Tampoc es que fossim gaire optimistes, pero ni en els pitjors pronostics preveiem una assistencia tan escasa. Despres hem descobert que hi havia quatre nenes buscant el casal a l'edifici del costat, ja que es on posava als cartells i anuncis que els nens anessin. Amb les hores hem arribat a un total d'uns 30 nens, una xifra mes recomfortant. Hem muntat diverses activitats pels infants , tant pel mati com per la tarda. Podem destacar la presencia de la Dulce Victoria, una nena de 5 anys que afirma ser l'amiga de l'Alvaro Franco.

Un altre grup el conformava la ma d'obra. Aquest grup inclou diverses persones que han fet algunes tasques que les monges precisaven. Un primer grup, format per les germanes Morer, s'ha passat el dia llimant la porta de la capella. Pot semblar una tasca senzilla, pero el fet es que a les 5 de la tarda la Maria Morer anava tan cansada que s'ha assegut al mig del carrer (si si, a l'asfalt) cantant Radio Gaga de Queen i picant de mans. Un altre grup, format pel Juan Vidal-Quadras, el Jordi Armengou, la Meritxell i en Sergi Miret, s'ha dedicat a netejar graffitis del mur exterior de la capella amb aigua i sabo. Sospitem que han assignat aquesta feina a alguns peregrins perque ja no sabien  que donar-los, ja que dema hauran de pintar la paret, de manera que la feina que han fet avui haura resultat inútil. Per ultim, un grup, entre els quals e s trobava el mossen, el Tato i la Maria Argelich, han iniciat la construcció d'una cabana. Petit problema: el terreny de construcció estava ple d'herbes i bruticia. La conclusio es que s'han passat tot el dia netejant i traient herbotes. Cal destacar la decepcio del Luis Torrens, que despres de 3 anys d'arquitectura esperava poder fer quelcom mes que treure terra amb una pala durant 4 hores.

Per ultim, el grup super-missioner. La Marta Umbert ha rebut el millor regal de sant possible: visitar un poble al qual nomes s'hi podia accedir caminant, despres d'una excursio de dues hores. La resta del grup el conformaven la Clara Umbert, en Xavi Lucena, l'Anton Marques, l'Arnau Carbo, la Elena Prats, el Pepe Marques, la Teresa Perreau i els padres Johnny i Doroteo. Ha estat la missio mes multitudinaria fins a dia d'avui. Ha estat molt especial, ja que feia set anys que cp mossen visitava el poble, anomenat Quisuara (i vaja si han suat...) , i els veins estaven molt emocionats. Entre les moltes peripecies que han viscut, podem destacar el fet que, per celebrar les festes patries, al poble han sacrificat un toro i els n'han donat per dinar. El dinar ha estat molt abundant, fins al punt que algun missioner ha tingut problemes gastrointestinal durant la tornada a Abancay (no cal entrar en detalls). Tambe han pogut gaudir d'alguns balls autoctons.

Finalment, despres de sopar, quan tornavem  estar tots reunits, ha sorgit la genial idea de fer una foguera (realment era necessaria per cremar totes les branques que han fet els constructors de la cabana). Curiosament qui mes s'ha emocionat amb la idea ha estat la mare Celinda, que volia crear una foguera alternativa cremant totes les branques de cop en una foguera gegant que hauria fet uns cinc metres d'alt i potencialment hagues donat lloc a un incendi. Per sort, gracies a la pressio dels peregrins i el seny de l'Arnau (el qual començavem a sospitar que no existia) li han parat els peus a la religiosa, i tot ha anat com la seda. No obstant, ningu ens ha tret una mitja hora de foguera, fins que s'han cremat tots el troncs i branques.

Despres d'aquest dia tan intens, ja tots anem  dormir. Ens preparem per el segon i ultim dia del casal, aixi com pel Choquequirao, la macroexcursio que farem d'aqui dos dies i que te a alguns peregrins molt espntats. Resem molt per tots vosaltres, reseu tambe per nosaltres!

Atentament,

Josep Bataller i Umbert