Hello families:)
Com esteu? Esperem que super bé! Nosaltres aquí millor que bé. Realment està sent una gran experiència, com heu pogut anar llegint a les anteriors cròniques, plena d'aventures. Una de les coses que més ens està agradant és que estem aprofitant molt cada moment i, igual que ho fa la Madre Doris, li demanem cada dia al Senyor que els dies siguin llargs per amortitzar-los al màxim per fer bé les diverses tasques que tenim assignades, altres que surten d'improvitzades... I així és.
Així ha sigut aquest dimarts 30 de juliol:
Hem començat amb la matutina missa d'entre setmana de 6:15, seguida d'una estona d'oració personal i un bon esmorzar. Just començar el dia la Meri s'ha despertat amb la cara cremada (literal que semblava que tenia la cara bicolor).
Un grup de misioners s'han aixecat una mica més tard, ja que ahir a la nit van estar apagant la foguera d'ahir i s'han organitzat per anar a alguna missa per la tarda a la famosa Catedral d'Abancay, on han coincidit amb un funeral i a més, la Laia s'ha adormit a l'homilia i l'han tingut que despertar.
Avui era el segon i últim dia del casal que hem organitzat per als infants d'Abancay. No sabiem quants infants vindrien, ja que com ja sabeu aquí a Perú les coses son inesperades. Sorprenentment, eren ja les 8:30 (hora d'arribada) i ja hi havia un grup d'infants a la porta amb ganes d'entrar. La Maria G i la Carme han estat tot el matí amb una vintena de nenes d'edats entre 10-12 anys. El Pepe, cap de tanda d'aquest grup del casal, no ha pogut estar en ningún moment amb els infants ja que l'han necessitat en un altre lloc de treball, però la seva intenció ha estat bona. El Sergi i l'Anna U amb els més petits, als quals els han ensenyat tots els animals que tenen a la casa com: les gallines, els cuis... El que si que els ha costat molt a tots és aprendre els curiosos noms dels infnats, noms impronuncisbles segons ells. Una cosa xuriosa que ha passat en els primers minuts de casal és que una de les nenes que va venir ahir li ha entregat una carta misteriosa a l'Álvaro, ell us podrà explicar més detalls.
El grup de manualitats, l'Ali, el Xavi, la Núria i l'Anton han estat forrant capces en forma de regal. Comenten que estàven escoltant música de l'estil reggeton i pop i de sobte el Xavi ha possat una cançó del segle VI d.C., fora del comú però des d'avui ja s'ha fet famosa en aquest petit (o gran) grup de joves.
La Rosa i la Marie M han acabat de llimar el gran portal de la capella amb molta paciència i després s'han unit al grup ja expert en treure grafitis de la paret exterior de la capella: en Jordi, el Juan i la Meri. Tots dos han acabat amb les mans plenes de pintura, semblava que haguessin jugat amb fang una bona estona. Tot aquest grup ha aconseguit deixat l'esglesia com el primer dia. Tota l'estona acompanyats de música, sobretot de la famosa Rosalía. La Cris que rondava per allí amb intenció d'ajudar, ha acabat ballant mentre la resta currava. Per aquella zona hi havia una manguera que ha acabat sent la causant d'una guerra d'aigua entre aquest grup vs las madres de la divina providencia. Sí sí, s'han deixat les gotes per tal de crear un joc realment molt divertit i contagiós. Només heu de veure les cares d'emoció de les madres a les fotos que ha aconseguit captar el nostre fotograf Juan.
El "team cabaña" dirigit pel nostre amic "Pocho" ha seguit amb els preparatius de la caseta que ja comença a tenir forma. Aquest equip ha estat format per varies persones que han anat rotant: la Maria A, el Lluís, en Jaume, l'Anton, el Jordi, el Pepe, el Tato... Avui han aconseguit deixar fixes els sis pilars que subjectaran la casa. Per fer això, un grup ha fet sis forats on més tard han col•locat sis grans troncs que han tallat a mà. En un intent de rematar un dels troncs, el Jaume ha tingut la magnífica idea de pegar-li un cop molt fort amb el puny, però la fusta no s'ha mogut de lloc i ara té un "ñaño" a la mà (tranquils, el gel tot ho cura). Seguint amb la construcció de la caseta, per subjectar els pilars, el Jaume i l'Anton han fet cement. Un altre grup format per la Maria A, el Lluís, el Pepe i el Tato han tingut que manipular alquitrà i per desgràcia la Maria ha tacat el pantaló color clar que portava el Lluís. A més a més i no sabem com, la Maria ha acabat amb ampolles a les mans de tant pintar.
La Clara i una servidora hem dedicat el matí a ajudar la Madre Doris a fer la compra de tot el necessari per l'excursió de demà a Choquequirao. Estarem dos dies en aquella montanya, hem d'anar ben equipats de menjar per agafar forces. Només dir-vos que hem hagut de demanat un taxi per tornar a casa perqué les dues soles no podiem.
Tot just després de dinar, la Marie M ens ha fet una super classe de Zumba. Ens ha encantat, sobretot a la Marta que, com sempre ho dona tot. Per altra banda, l'Elna ha tornat tenir classe de Shuffle a mans del professor de ball Tato. Arribarem a casa tots en forma i amb ganes de montar una acadèmia de ball. Vinga: uno, dos, derecha, izquierda, arriba, abajo...
El migdia també ha sigut profitós per l'Arnau i la Teresa que han tingut el privilegi de donar classe de guitarra a les nostres amigues les madres. Estaven molt agraïdes per la seva dedicació.
Com podeu veure en aquest grup de joves hi ha molts joves mestres amb futur.
L'anécdota que no ens podem deixar d'explicar és la que han viscut l'Elena i el Xavi a l'hospital. Els dos volien que el metge els revises els tormells, sobretot el de l'Elena que el té bastant inflat. Passa que aquí a Abancay la cua d'espera no existeix, qui està més aprop de la porta és el següent en entrar. Ja us podeu imaginar a l'Elena competint amb una àvia, corrent per aconseguir entrar a la consulta. Épic.
Just abans de sopar han arribat Mn Carlos i el Josep. Han passat gran part del dia visitant la zona de la montanya que pujarem demà. Providencialment, els ha acompanyat un taxista d'aquella zona i els ha pogut facilitar moltes coses: dues mules per poder portar el menjar i beure que necessitem, contactes de camí per la montanya, consells per pujar el Choquequirao. Ens hahan deixat més tranquils a tots quan ens ha dit que un grup va aconseguir pujar en 3h al cim. Demà us contarem més d'aquesta aventura, només dir-vos que hem de pujar el sac i l'esterilla per dormir a l'aire lliure:). Després hem resat el rosari i hem fet una breu meditació davant del Santíssim sobre la importància de la lectura espiritual.
Després de sopar el Jordi, el Juan i la Núria s'han dedicat a assustar la gent. Estan sorpresos de les reaccions de la gent: alguns han cridat com si no hi hagués demà i altres han reaccionat com si res. S'ho han passat bé.
L'estona de la tertulia l'hem dedicat a preparar la nostra motxil•la per l'excursió. Anirem ben equipats, però acompanyats d'uns animalons de càrrega que ens facilitaran una mica el trajecte.
Fins aquí el dia d'avui families.
Us encomanem molt des d'aquí, comptem també amb les vostres oracions, així que seguim TOGETHER IN PRAYERS:)
Anna Llovera Freixanet
Què vagi molt bé. Valents!!!
ResponderEliminar