CRÓNICA DÍA 5: 19-07-2019

Bona nit famílies, o bon dia (no sé quan ho rebreu).

Avui ha sigut el primer dia sencer que estem a Abancay i hem començat el voluntariat. Després de la meditació hem anat a esmorzar (amb gran sorpresa per part nostra perquè les monges ens han comprat una espècie de Nesquik que ens havien comentat abans de venir cap aquí que no en tindríem perquè aquí és considerat menjar de luxe). Tot seguit la Madre Doris ens ha reunit a tots per repartir-nos en els grups amb els que estarem tots els dies que estarem a Abancay. Lo millor ha sigut quan ha començat a dir el grup que li toca estar amb els bebés: a part d'unes quantes noies, que no és d'estranyar que les hagin posat allà, també hi havia uns quants nois, d'entre els quals cal destacar el Luis Torrens, l'Anton Marqués, el Xavi Lucena i el Jordi Armengou. La missió d'aquest grup era estar amb els nens més petits (d'uns 2-3 anys), jugar amb ells, donar-lis de menjar, canviar-lis els bolquers, eixugar-lis els mocs... No ens podem treure del cap la imatge d'aquests nois canviant el seu primer bolquer (i potser l'últim). La gran decepció els hi ha vingut quan la monja encarregada dels bebés els hi ha dit als nois que ells no estarien amb els nens, que havien d'anar a fer manualitats. Han anat amb un home peruano arquitecte de Lima, al qual han batejat com a "Poncho" a que els esclavitzés a retallar uns dibuixos d'unes fruites i enganxar-les ens uns tetrabricks (que al final no li han agradat com ho havien fet i ho han hagut de repetir) i a pintar i llimar pedres. 

El grup de les noies que han estat amb els bebés han estat tot el dia jugant amb ells i donant-lis el dinar (al final elles també han menjant amb ells i an acabat fent el doble d'àpats). L'Alicia Pujol ha descobert un nou mètode perquè els nens obeeixin. La professora, quan els nens no es portaven bé, els feia baixar els pantalons davant de tota la classe i els amenaçava dient-lis que si no es portaven bé els hi posaria un bolquer brut (i els hi ensenyava perquè veiessin que compliria l'amenaça). Bon mètode, no?

Hi ha hagut un grup de noies (les que dormen a l'orfelinat) que han estat el matí amb les adolescents, ajudant-les amb les "tareas", com aquí diuen als deures. Com que han acabat força d'hora, la Clara i la Rosa han decidit anar a passejar pel poble. Abans de que sortissin del recinte, se'ls hi a aparegut una monja demanant-lis ajuda per transportar unes olles amb sopa fins a un menjador social d'Abancay. Com que estava una mica lluny per anar-hi caminant, la monja els hi ha dit que agafessin un taxi, però dels 10 primers que han trobat, ningun les volia portar per por que es caigués la sopa dins el cotxe. Al final, hi ha hagut un taxi que les ha portat i quan han arribat al menjador, s'han trobat amb el Jaume Morer rodejat de ple de noies. Eren el grup de catequesis, juntament amb l'Alvaro Franco i Mn. Carlos.

Aquest grup han hagut d'anar a fer catequesis a noies d'entre 13 i 16 anys. Les han separat en diferents grups: les que no estaven batejades han anat amb el mn, les que es preparaven per la 1a comunió amb l'Alvaro i les que faran la confirmació amb el Jaume. El moment més difícil ha sigut quan els hi demanaven els noms per posar-les a la llista, ja que per entendre-les i escriure bé els noms de la gent d'aquí has d'haver fet un màster. Al principi al Jaume no li ha fet gaire gràcia això d'estar amb nenes de gairebé la seva edat, però se n'ha ensortit molt bé, com han pogut observar la Clara i la Rosa.

Un altre grup ha anat a l'Hogar de Santa María a ajudar a les monges a preparar la festa que hi ha hagut aquesta nit. Han estat inflant globus, fent murals, movent taules i cadires...

Un altre grup ha estat amb els nens del parvulari ballant tot el matí. Portaven tots uns pompons de cheerleaders i l'Anna Llovera i el Tato lo han dado todo davant dels nens. Estaven més feliços i motivats ells que els propis nens.

I per últim, hi ha hagut un grup que hem estat tot el matí ordenant llibres (i de pas, comentant-los) i aprenent una mica de quechua amb algun llibre que hem trobat mig abandonat per allà. També hem estat rentant finestres, traient teranyines i matant algunes aranyes, acompanyats dels crits de la Maria Morer quan en veia alguna (que no han sigut poques, no sé com s'ho fa, però sembla que tingui um radar per localitzar-les). 

Tot això ho hem estat fent fins l'hora de dinar i després hem continuat amb el mateix fins al sopar. A les 5, quan les nenes ja havien acabat les seves "tareas" hem fet un partit de futbol amb elles al qual se'ns han unit uns voluntaris italians, davant dels quals el Luis Torrens ha pogut demostrar el seu talent futbolístic i no quedar malament davant de les nenes que gairebé no sabien ni xutar la pilota. El grup de les de l'Hogar, quan tornaven cap a casa s'han trobat amb una manifestació multitudinària en contra del racisme i les violacions (coses habituals a Perú i en especial, a Abancay). No cal que us espanteu, tenim alguns nois que ens fan de guardaespaldas en tot moment perquè no raptin a ningú. A la manifestació hi havia ple de policies ballant el YMCA i amb les seves motos, les quals els hi han deixat a alguns dels nostres per fer-se fotos.

Després hem anat a sopar, bastant ràpid perquè a les 7:30 havíem d'anar a missa a la catedral. Durant el sopar, l'Alvaro Franco ha descobert la seva vocació: entra al convent. Com que ha arribat tard, només quedaven llocs lliures al costat de les monges i s'ha hagut de sentar amb elles i donar-lis conversa (no són gaire de parlar, però es riuen de tot) i s'ha sentit d'allò més a gust. 

A les 7 hem anat a resar el rosari a la catedral i després hem anat a la missa en commemoració del 12è aniversari de la mort del Bisbe Pelach. Hem tingut l'honor de cantar el virolai al final de la missa davant de centenars de peruanos, amb l'orgue a mans del Xavi. Quan sortíem de missa, ens hem trobat amb ple de gent del poble reunida al carrer davant de la catedral, mirant a un grup de peruanos vestits amb màscares i vestimenta típica d'aquí ballant uns balls molt curiosos, acompanyats d'un home inflitrat que s'ha colat i s'ha posat a ballar amb ells. Anaven acompanyats de tambors, violins i trompetes. Mentrestant, hi havia un grup de peruanos construint una estructura de bambú d'uns 8 pisos d'alt al mig del carrer. L'anaven construint pis per pis i després els apilaven. Hi ha hagut alguns de nosaltres que hem ajudat a moure l'estructura (semblava que pesés i que fos força inestable, però no n'hi havia per tant). Quan han acabat de muntar-ho, hem pogut esbrinar què era. Era una torre amb ple de petardos i focs artificials, que quan els han encès, ens hem quedat tots impressionats de la "verticalidad y color" de la gent d'Abancay. Tot i ser un poble pobre, se les gasten amb aquest tipo de coses. Hem pogut disfrutar dels petardos de Sant Joan que no vam tenir a les colònies...

Quan s'ha acabat l'espectacle amb els focs artificials, hem anat cap a l'Hogar de Santa María, a continuar amb la festa. Ens han donat de menjar i hem pogut veure els shows que han preparat les nenes de l'Hogar. També han actuat amb uns mocadors els nens del seminari menor, als quals se'ls hi ha unit Mn. Carlos molt motivat i espatllant-lis el show. El Tato ha sortit a ballar shuffle amb una altra noia i uns quants dels nostres també volien actuar i no se'ls hi ha acudit cap altra cosa que posar-se a ballar el "taza tetera", davant del qual els que ho miràvem des d'una distància prudencial hem tingut algun moment de vergüenza ajena.

I això és tot per avui. Ara anem a dormir, que demà serà un llarg dia i ens toca matinar. Esperem que per Barcelona vagi tot molt bé. Hi ha alguns que us troben a faltar, encara que no tots... Ens cuiden millor les monges que vosaltres, tot i haver de dutxar-nos amb aigua congelada i haver de llevar-nos abans de les 6 per anar a missa.

Marta Umbert Pallàs